Tothom coneix la Sagrada Família o l'arquitecte Gaudí, però molts desconeixen que a pocs quilòmetres de Barcelona hi ha una ciutat impregnada de modernisme. Així, doncs, aquí trobareu la ruta modernista de Terrassa.



Masia Freixa

La Masia Freixa és l'edifici modernista més emblemàtic de Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia. Construïda el 1896 va ser pensada originalment com a fàbrica de filats. Cap al 1907, Lluís Muncunill va ser l'arquitecte encarregat de transformar la fàbrica en la residència familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa. L'arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d'arcs i voltes d'inspiració gaudiniana.

Durant molts anys, la Masia Freixa ha albergat el Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus Universitari. A hores d'ara acull les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament.


Elements destacats
  • La teulada sinuosa: té una estructura de voltes de maó pla que combina la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials. El revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l'aparença d'un gris brillant.
  • Els arcs parabòlics: inspirats en l'obra de Gaudí, conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d'entrada i del costat sud i oest.
  • L'arrambador ceràmic blanc del porxo: és obra també de Muncunill i ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.
  • La rotonda: és un afegitó de dos nivells al cos de l'antiga fàbrica. Els finestrals de la planta baixa són d'arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d'obertures de la façana.
  • La torre: té un cos octagonal de quatre nivells, l'últim dels quals voltat d'una balconada mirador.
  • L'interior: tot i que està molt reformat, encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada