El modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.El modernisme es coneix a altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a Estats Units) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àuatria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia) i Modernismo (a Espanya). Si bé existeix certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.
A Catalunya, el modernisme adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, convertint-se, probablement, amb el modernisme més desenvolupat. Tot i que es manifesta sobretot en l'arquitectura, també existeix el modernisme literari català, el pictòric i l'escultòric.
L'arquitectura Modernista a Catalunya no es va manifestar només en edificis residencials, sinó que es va expressar àmpliament també en edificis institucionals, religiosos, sanitaris i assistencials, educatius, industrials i fins i tot edificis d'oficines.
Moltes de les obres del Modernisme català han estat catalogades per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. Destaca com edifici emblemàtic del modernisme català la Sagrada Família de l'arquitecte reconegut internacionalment, Antoni Gaudí.
Context del modernisme català
El desenvolupament del modernisme català és possible gràcies a un moment històric idoni, a un important creixement econòmic i a la reafirmació del nacionalisme. Una numerosa classe burgesa, que han fet diners gràcies a la Revolució Industrial, comencen a reinvindicar un sentiment nacionalista que es plasma en el període de La Renaixença. Tanmateix, aquest nacionalisme va més enllà i els burgesos impulsen un nova corrent artística que procedeix d'Europa com una manera d'afermar les seves diferencies amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític: el modernisme. En aquest sentit, va tenir un paper destacat l'arquitecte Domènech i Montaner, que en el seu article "En busca d’una arquitectura nacional" publicat a la revista La Renaixença, exposa la manera d’aconseguir una arquitectura moderna que reflexi el caràcter nacional català.
Però tot i que coneixem bé el context del modernisme català, és difícil establir una cronologia exacta. Tanmateix, es pot situar entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926 (data de la mort d'en Gaudí).
