A finals del segle XIX tres industrials terrassencs, els senyors Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover, van decidir associar-se per crear l’empresa Aymerich, Amat i Jover i dedicar-se a la fabricació de teixits de llana.
Tot i que el principi es van instal·lar de lloguer en un vapor de la ciutat, l'any 1905 van decidir construir el seu propi vapor. L'encarregat de dissenyar la nova fàbrica va ser l'arquitecte Lluís Muncunill, que va iniciar les obres dos anys més tard. Finalment el 1908 es va inaugurar el nou vapor d'estil modernista. Juntament, amb la Masia Freixa, és l'edifici més emblemàtic de Terrassa. Actualment, es troba el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
L’arquitecte Lluís Muncunill va aconseguir, amb la realització del vapor, una síntesi gairebé perfecte entre disseny, utilització i perfeccionament. Va utilitzar tècniques tradicionals com la volta de maó pla combinades amb altres tècniques més noves i innovadores com el ferro colat. El resultat va ser una obra bella i funcional.
Arquitectura
L’edifici ocupa una superfície total de 15.000 metres quadrats. Consta d'una gran nau de producció de 12.000 metres quadrats que té annex un edifici de tres cossos destinat a allotjar la secció energètica i motriu, un pati i dependències d'oficines que fan façana amb el carrer. La nau de producció és un espai molt uniforme. La sustentació de la coberta es realitza mitjançant 300 pilars de ferro colat de la Nova Vulcano de Barcelona. Alguns d'aquests pilars fan la funció de desguàs de la teulada. La sala està coberta amb arcs i voltes de maó tibades amb ferro. Les voltes es combinen amb claraboies adoptant el sistema anomenat de "dents de serra". La nau no té finestres, la il·luminació zenital s'aconsegueix amb les àmplies claraboies. Les voltes de la coberta són extraordinàriament agosarades i estètiques, amb materials moderns (ferro colat) i materials econòmics (rajoles i maons). La sala de màquines o "sala de la burra", de gran sobrietat, està construïda amb maons i coberta amb voltes. La seva ubicació li permet distribuir racionalment l'energia al conjunt de la nau. Hi havia dues calderes que encara es conserven. L’edifici està bastit amb totxo vist i la façana és un atri cobert amb volta catalana i dos pavellons laterals.
