A finals del segle XVIII, la família Sagrera, una de les més benestants de Terrassa, adquireix diversos casals al carrer Font Vella. Ja a les acaballes del segle XIX, l'hereva de la família Sagrera, Mercedes de Sagrera, es va casar amb Francisco Alegre Roig, destacat fabricant, vinculat a l'oligarquia local que encapçalava l'industrial i polític Alfonso Sala Argemí. D'aquesta manera, s’unien dues famílies de la burgesia local.
El 1911 es porta a terme un reforma ambiciosa de l’edifici a càrrec de l’arquitecte municipal de l’època: Melcior Viñals i Muñoz. El nou edifici consta d'un cos central - que engloba la part antiga - i dos laterals que formen una U amb pati central. Els tres cossos tenen planta baixa i dos pisos. És llavors quan esdevé un edifici modernista emblemàtic de la ciutat.
El 1911 es porta a terme un reforma ambiciosa de l’edifici a càrrec de l’arquitecte municipal de l’època: Melcior Viñals i Muñoz. El nou edifici consta d'un cos central - que engloba la part antiga - i dos laterals que formen una U amb pati central. Els tres cossos tenen planta baixa i dos pisos. És llavors quan esdevé un edifici modernista emblemàtic de la ciutat.
Tot i que la façana principal és molt austera, els elements d’inspiració modernista es fan més evidents a la façana posterior de la casa i al seu gran interior. De tot l’edifici, destaquen com elements modernistes:
- Treballs de forja
- Mosaics
- Vitralls
- Pintures murals
- Relleus escultòrics
El 1973, la casa és adquirida per l’Ajuntament de Terrassa i es converteix en museu. Actualment, la Casa Alegre de Sagrera combina les seves activitats museístiques amb actes protocolaris.